L' Enquadrament

Enquadrament és un terme referit a la selecció de l’espai real que es representa i enregistra en mitjans audiovisuals.

Aquesta selecció depèn de factors externs com la mida de la imatge i el format del medi de representació i de factors interns sobre els que el narrador audiovisual ha de decidir.

 

Factors externs

 

 

• Mida de la imatge. Les característiques de l’espai que ocupa la imatge condiciona la selecció i el temps de lectura de la imatge.
• Format del medi de representació. És la relació entre els costats verticals i horitzontals. Una imatge de format curt és aquella que s’apropa al quadrat.

 

Factors interns

 

 

•   La Planificació
•   El Punt de vista
•   L’Òptica
•   Els Moviments
•   La Continuïtat

 

1. La Planificació

 

 

L’operació d’enregistrar una imatge en plans és la planificació.

La composició interna de l’enquadrament es configura al seleccionar la mida del que és representat. La proporció de l’espai real que estarà inscrit dins dels marges del marc de representació, defineix les possibilitats d’enquadrament o plans.

L’escala de plans es defineix en funció de la figura humana, que és un referent universal. L’elecció dels plans de representació condiciona la fluïdesa visual de la narració i l’escala és necessària per facilitar la comprensió entre els membres d’un equip de producció de narracions audiovisuals.

 

        Escala de plans

 

 

-           Gran pla general (GPG). És un pla descriptiu de l’escenari on es desenvolupa l’acció. Si existeix la figura humana, gairebé no es pot distingir. La seva funció és només descriptiva.

 

 

-          Pla general (PG). També descriu l’escenari de l’acció, però es pot distingir la figura humana que comença a estar en equilibri, en quant a proporció d’espai ocupat amb la part ocupada per l’escenari. La funció fonamental és també de descripció d’escenari i personatges.

 

 

 

-          Pla conjunt (PC). La dimensió de l’espai representat s’apropa a la figura humana complerta. Els personatges es poden reconèixer fàcilment i tenen més pes que l’escenari, té funció descriptiva de l’escenari i narrativa ja que permet apreciar les accions que fan els personatges.

 

 

 

-          Pla americà (PA ó P3/4). Talla la figura humana per sobre del genoll. Serveix per mostrar accions físiques dels personatges i és suficientment pròxim per a mostrar els trets del rostre. Funció narrativa. Propi de westerns i comèdies.

 

 

 

-          Pla Mig (PM). Si és llarg talla per la cintura. Si és més curt talla pel pit. Té funcions narratives i expressives perquè s’aprecia l’expressió del personatge.

 

 

 

-          Primer pla (PP). S’enquadra el subjecte a l’alçada de la clavícula. És un pla expressiu, ens permet veure l’estat emotiu del personatge.

 

 

 

-          Primeríssim primer pla (PPP).  Talla per la part superior del front i per la barbeta. Ens permet veure perfectament les parts més expressives del rostre: els ulls i la boca.

 

 

 

-          Pla detall (PD). S’utilitza per a mostrar una particularitat d’un subjecte o un objecte aïllat. Aquests plans són adients per a documentals i narracions científiques i educatives.

 

 

 

 

2. El Punt de vista

 

 

L’enquadrament també es veu modificat per l’angle de visió. L’angle de visió és el punt de vista físic des del que s’enregistra una acció. Un dels criteris per a decidir el punt de vista està relacionat amb l’alçada respecte a la mirada dels personatges.

 

Angle mig. L’enquadrament representa l’espai a l’alçada dels ulls del personatge. Els ulls coincideixen amb la línia que delimita el terç horitzontal superior del marc.

Angle picat. L’acció s’enregistra des d’una part superior. La càmera es situa per sobre del nivell definit pels ulls del personatge.

Angle contrapicat. L’acció es representa des de baix cap a dalt, per sota el nivell dels ulls del personatge.

 

 

Angle nadir. Poc freqüent, és el contrapicat absolut, el punt de vista és des de sota del personatge.

Angle zenital. En punt de vista està a la vertical del personatge, per sobre d’ ell. Propi de musicals.

Punt de vista aberrant.  Es modifica la línia d’anivellació de la càmera, respecte a la línia de l’horitzó.

 

 

 

Funció expressiva dels punts de vista

 

 

-          Angle picat: Redueix la importància, presència d’un personatge, el minimitza respecte de l’entorn.

 

 

-          Angle contrapicat: Fa créixer el valor subjectiu d’una imatge. Augmenta la importància i presència física d’un personatge.

 

 

-          Angle aberrant. És molt desestabilitzador, dóna imatges expressament desequilibrades.

 

 

-          Punt de vista subjectiu. Es tracta de l’angle de visió d’un dels personatges de l’escena, té un gran valor de concentració de l’espectador, ha de tenir aquestes condicions.

 

 

•  L’espectador ha de saber a quin personatge (el seu punt de vista), representa la càmera.
•  Ha d’ésser continu, no ha de tenir talls.
•  Si un altre personatge de l’escena es relaciona amb el que representa la càmera, ho ha de fer mirant a la mateixa càmera,            directament.

 

 

3. L’Òptica

 

Els objectius ens donen diferents idees de la perspectiva i la profunditat d’un espai. Modifiquen expressament l’enquadrament d’una imatge.

L’objectiu es defineix per dues característiques:

 

•  
• La distància focal
• Lluminositat

 

La distància focal és la distància que hi ha des del centre òptic de l’objectiu fins el pla on es formen imatges nítides.

Per a determinar el grau d’obertura d’un diafragma existeix el número “f”, resultant de dividir la distància focal entre el diàmetre d’obertura del diafragma.

Quant més gran sigui el número f, més tancat estarà el diafragma i, per tant, menys llum deixarà passar.

 

La lluminositat d’un objectiu ve donada pel seu número f més petit, és a dir per la seva màxima obertura de diafragma.

Quant més gran és la distància focal d’un objectiu, més petita és la seva lluminositat.

 

Atenent a l’obertura de l’angle de camp, els objectius es classifiquen en:

 

•  Angulars
• Normals
• Teleobjectius

 

Objectius Angulars

 

-          Útils per als grans plans generals

-          Exageren la perspectiva: la distància aparent entre el primer terme i el fons és molt més gran que en la realitat

 

Objectius Normals

 

 

-          S’aproximen a l’angle de visió humana

-          S’utilitzen per a plans generals, plans americans, plans mitjos

 

Teleobjectius

 

 

-          Tenen distància focal llarga

-          S’utilitzen per a primers plans i plans detall

-          Comprimeixen la perspectiva

 

Els objectius Zoom

 

Són objectius de distància focal variable. Amb el zoom es gradua la mida de les imatges i l’angle de camp de visió. Per definir un objectiu zoom es considera la lluminositat i les seves distàncies focals més llarga i més curta.

 

 

4. Moviments de càmera

 

Un element específic de la narrativa amb imatges mòbils és la possibilitat d’articular moviments de càmera.

Distingim dos moviments combinats de càmera:

 

 

-          Panoràmica

-          Travelling

 

Panoràmica

 

És el moviment de rotació de la càmera sobre el seu propi eix, en sentit horitzontal, vertical o obliquo.

En quant a l’efecte expressiu, podem trobar panoràmiques descriptives, d’acompanyament i de rotació.

 

• Panoràmica descriptiva: de descripció de l’escenari
• Panoràmica d’acompanyament: Es segueix a un personatge que es mou
• Panoràmica de relació: Estableix un vincle entre dos o més elements visuals d’interès.

 

Recomanacions sobre les panoràmiques:

 

-          No és convenient fer panoràmiques de més de 150º

-          En dues panoràmiques contigües es recomana mantenir el sentit direccional del moviment

-          La lectura de la panoràmica és més fluïda d’esquerra a dreta

-          La velocitat d’execució triada ha de ser mantinguda durant tota la panoràmica

-          És més efectiu fer una panoràmica recolzada en el moviments d’un personatge

-          Important tenir ben definits el punt d’arrencada i el punt final

 

Travelling

 

És un moviment de translació de la càmera i el seu suport.

En quant a la direcció pot ser lateral, d’avanç (gran valor expressiu) o d’allunyament.

Per la seva funció expressiva pot ser descriptiu, d’acompanyament i de relació.

 

Efectes del travelling i del zoom

 

 

-          El travelling és un moviment amb efecte expressiu subjectiu, amb gran poder de concentració, és la càmera, és a dir la visió de l’espectador, la que s’allunya o apropa a un subjecte o a un objecte

-          L’efecte expressiu del zoom és objectiu, és la imatge la que s’apropa o allunya de l’espectador

-          El zoom apropa o allunya objectes o subjectes mantenint la composició del quadre

-          El travelling, per la contínua variació del punt de vista, altera la composició del quadre

-          El zoom altera la perspectiva, comprimeix l’espai relatiu entre objectes, subjectes i el fons

-          El travelling respecta l’espai real.

 

 

Altres moviments combinats de càmera, són possibles per la utilització de grues i diferents suports de càmera.

 

5. Continuïtat d’imatges en moviment

 

L’ordenació de plans consecutius porta implícita la resolució de la continuïtat entre aquests. La continuïtat entre plans facilita la fluïdesa narrativa i afecta a molts diferents factors: escala de plans, il:il·luminació acció, vestuari, atrezzo, escenari...

 

El salt proporcional entre plans està referit a establir un sistema harmònic de pas d’un pla a un altre per evitar un cert “shock” visual entre les imatges.