La Composició

Hi ha quatre elements principals en l’apreciació de les imatges. El moviment, la profunditat, la forma i el color.

La composició és l’operació d’organitzar els elements d’una imatge. Composar és ordenar tots els valors visuals per obtenir imatges segons un estil, un efecte estètic, informatiu o narratiu determinat.

La composició és la distribució i ordre de les parts d’un tot. La composició visual no és ta sols embelliment sinó que és un elements vital en la comunicació.

1. Principis generals en la composició

Claredat

En termes visuals, és important una imatge precisa. S’han de poder distingir perfectament uns elements d’altres, dins d’un enquadrament. En termes de composició l’ambigüitat de formes no és correcta.

La tendència ha de ser aconseguir la nitidesa.

Varietat

La varietat és molt important per aconseguir un grau notable d’atracció de la imatge. Es tracta de disposar a l’enquadrament elements diferents entre sí.

Els recurs fonamental per a potenciar el grau d’atracció d’una imatge és el contrast. El contrast reforça el significat, capta l’atenció, suggereix inestabilitat, amorteix l’ambigüitat.

Contrastos a considerar:

• De llum: Clarobscur
• De colors: Colors primaris complementaris
• De formes: Formes arrodonides, formes quebrades
• De línies: Horitzontals front a verticals i obliqües
• De textures: Rugoses front a llises
• Moviment davant quietud
• De mida de figures i objectes

Harmonia

Està referida a la vinculació de les diverses parts de l’enquadrament per la seva semblança entre sí.

Una composició és harmònica si els elements de l’enquadrament es modulen amb variacions poc ostensibles.

L’ordre i l’equilibri ajuden a composar l’harmonia.

Equilibri

És una sensació subjectiva basada en la necessitat de la percepció humana d’estabilitat.

-          Equilibri estàtic. L’organització de les imatges tendeix a la quietud. Existeix simetria, uniformitat.

-          Equilibri dinàmic: Com a recursos s’utilitzen la varietat i el contrast. Existeix asimetria, tensió, conflicte, ritme.

El ritme és un tret de l’estil, la dinamicitat d’una imatge ve molt determinada pel ritme.

-          Ritme intern: configurat en el mateix enquadrament, segons línies, formes, llums i ombres, colors, mida dels plans, punts de vista...

-          Ritme extern: Configurat per moviments de càmera i en el muntatge visual i sonor.

  El centre d’interès

L’atracció de qualsevol imatge depèn del que apareix, del que tracta i de el interès que s’hagi provocat en l’espectador.

El centre d’interès és aquella zona de la imatge on es conté el que aquesta significa en essència.

El centre d’interès ha de ser l’element dominant que doni sentit a una imatge.

A un enquadrament poden coexistir diferents centres d’interès, quants més hi hagi s’haurà de tenir més cura amb la disposició dels elements.

És molt important suggerir recorreguts visuals per apreciar els elements d’una imatge.

Aquesta direccionalitat s’aconsegueix principalment mitjançant línies d’observació proposades amb les mirades dels personatges.

2. Recomanacions pràctiques de composició d’imatges en moviment

• Es deu definir amb precisió quin és el centre d’interès d’una imatge.
• És important augmentar la importància del centre d’interès, disminuir la presència d’elements secundaris i suprimir els detalls superflus.
• Es deu triar la zona idònia que deu ocupar el centre d’interès.
• Existeix una relació important entre el centre d’interès i el pes visual d’una imatge.
• Si el pes visual es situa en la part inferior de l’enquadrament s’aconsegueix estabilitat si es fa a la part superior intensitat.
• La zona esquerra té major estabilitat i es poden disposar en ella més pesos visuals sense desequilibrar la imatge.
• Quant més gran sigui la mida del valor visual, més importància tindrà en la composició.
• La llum i color són elements vàlids per a la suggeriment del recorregut visual i per ressaltar el centre d’interès.
• Si hi ha diferents  centres d’interès és millor disposar-los en vertical, les línies obliqües donen varietat i moviment a una imatge.
• És convenient evitar emplaçaments frontals,  és millor un punt de vista obliquo que potència les diagonals.
• Un reforç important del centre d’interès ho dona el moviment dels personatges, més intens si és d’apropament que d’allunyament.
• És important que cadascun dels plans hi hagin elements dinàmics (en moviment o que suggereixin moviment).
• Els objectes i subjectes han d’estar suficientment separats per a facilitar la seva contemplació.
• La profunditat del camp és un element important per a potenciar el centre d’interès.